L'entrevista



Redacció: Cèlia Roca. - 31/10/2021

eix professional - Anna Navarro

Anna Navarro,


Experta en tecnologia i globalització

«Qualsevol companyia que vulgui créixer ha de tenir un cap o un grup de transformació digital»

 



«El sostre de vidre es trenca canviant d’empresa si cal, amb molta ajuda a casa, aprenent a no escoltar la gent que tot el dia et critica o que s’emmiralla en tu, explicant que vols superar-te, que vols ser mentora o cap de producte davant d’un patrocinador, escoltant la gent intel·ligent»



«Les empreses catalanes tenen el clima, el talent, l’esperit, la innovació... El que hi manca, potser, és que hem de ser més atrevits, no tenir por»


Només un 2% de les persones que ocupen càrrecs executius als Estats Units són dones. Un percentatge del qual forma part una de les catalanes de més renom en l’àmbit de la tecnologia: Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com a Anna N. Schlegel (Olot, 1968). Llicenciada en Filologia Anglesa i Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona (UB) i la Humboldt-Universität, el 1992 va traslladar-se a San Francisco per endegar la seva primera empresa. Després, treballaria a Cisco Systems, VMware, VeriSign i Xerox i NetApp, líder mundial en emmagatzematge de dades, ocupant-ne la vicepresidència durant dotze anys. Des d’enguany, és vicepresidenta de la companyia californiana Procore Technologies, capdavantera en programari per a la gestió de projectes de construcció, i Chief Strategy Advisor de la multinacional barcelonina GPAINNOVA, la primera empresa de bens industrials de l’Estat espanyol segons Financial Times. Navarro ha estat escollida la dona més influent en el món tecnològic per la revista nord-americana Analytics Insight el 2020, i reconeguda aquest mateix any com la dona empresària més admirada del món per una altra capçalera dels Estats Units, CIO Look. També és autora del manual sobre internacionalització Truly Global (2016).



Què ha suposat per a vostè el reconeixement que ha rebut d’Analytics Insight?


Els primers dies vaig patir la síndrome de l’impostor: no vaig sortir de casa durant dos dies, pensant que s’havien equivocat! Em va començar a trucar moltíssima gent, la notícia es va difondre molt als Estats Units i a Europa, especialment. El reconeixement m’ha suposat parlar amb gent amb qui feia anys que no parlava, m’ha obert més portes laborals, he rebut moltes invitacions per parlar a cercles d’economia o del món dels negocis… També contacten amb mi entre tres i deu persones al dia per veure si els puc ajudar amb les seves idees.



Va tenir un déjà vu amb CIO Look, imagino.


Quan en va sortir la portada, vaig pensar: «un altre cop?». Han estat moltes trucades, molts periodistes i moltes hores extres per respondre’n totes les preguntes. Més que res, la gent vol saber per què jo, essent catalana, d’Olot i filòloga, estic al capdavant del món de la tecnologia. He hagut de donar moltes explicacions. Ara bé, això m’ha obert un ventall de treballs interessantíssims, com ara presidir un estudi del Cercle d’Economia: Talent femení i productivitat en la quarta revolució industrial, amb un equip de jutges, advocats, notaris i CEO, que volem publicar a començaments del 2022. També s’han obert portes empresarials, com ara esdevenir assessora de GPAINNOVA.



Aquest any comença una nova etapa a aquesta companyia i a Procore Technology. Com afronta aquests reptes?


En la meva feina diària, soc vicepresidenta d’Infraestructura Global, Mercats Internacionals, Producte i Globalització a Procore Technologies, a Califòrnia, que és on visc. Fa un parell d’anys, em vaig titular per la Universitat de Santa Clara amb un grau per poder portar la gestió de juntes d’empreses públiques i privades, i aquí és on entra en joc GPAINNOVA, on he començat a treballar per ajudar-ne l’equip executiu a fer que l’empresa creixi de manera adequada.



Molt poques dones han aconseguit aquesta rellevància en el camp de la tecnologia. Quins obstacles ha hagut de superar per arribar-hi?


Les empreses no regulen ni responen a les lleis que els governs o elles mateixes creen activament per saber si hi ha igualtat dins de les companyies. Encara que hi hagi un delegat d’igualtat, els números son molt difícils de canviar. Sempre he treballat a empreses d’enginyeria de virtualització de dades, servidors, connectivitat o seguretat d’Internet i del programari per assegurar els centres de dades i, en aquests àmbits, hi ha molt poques dones. A les empreses tecnològiques sí que veus dones, però treballen sobretot a les àrees de màrqueting, comunicació, recursos humans, atenció al client o vendes. Desenvolupant-ne la tecnologia, n’hi ha molt, molt poques. Aquests són els obstacles: per exemple, quan fa uns cinc anys vaig viatjar a Londres per rebre un premi, a la meva taula, plena d’empleats dels Països Baixos, em van preguntar quina medalla anava a rebre el meu marit.



I que encara estiguem així!


Això és constant. A mi em qüestiona tothom, però no en faig cas: m’encanta crear secrets per a les empreses, innovar... Fins i tot, aquest any vaig presentar la meva primera patent als Estats Units. Si m’aturés pels obstacles, ja hauria d’haver plegat fa molts anys. La gent sempre et voldrà aturar. Has d’aprendre a no perdre el temps amb qui te’l fa perdre a tu.



Com poden trencar les dones el sostre de vidre?


De mica en mica, estudiant sempre: en el meu cas, tot i ser filòloga, he après sobre enginyeria, estratègia de màrqueting, innovació de producte, globalització, etc. També s’ha de ser molt forta mentalment, i això s’aconsegueix menjant bé, anant a dormir sempre a la mateixa hora, corrent cada dia, fent ioga... Igualment, s’ha de mirar on es necessita talent i estudiar com solucionar-ho; no aturar-se, no creure que una fada protectora et vindrà a ajudar. El sostre de vidre es trenca canviant d’empresa si cal, amb molta ajuda a casa, aprenent a no escoltar la gent que tot el dia et critica o que s’emmiralla en tu, explicant que vols superar-te, que vols ser mentora o cap de producte davant d’un patrocinador, escolant la gent intel·ligent. Escoltant i llegint, t’has d’anar formant constantment, parlant amb gent que és millor que tu en molts temes i deixant que t’influeixi molts cops.



Per què és tan difícil que el talent femení arribi a llocs de responsabilitat a les empreses tecnològiques?


No puc parlar de totes les empreses tecnològiques. On he treballat, és molt difícil. Hi ha molts homes que s’han graduat amb títols molt importants a l’Índia, als Estats Units o a la Xina, i volen aquests càrrecs tan alts. S’envolten a vegades d’una dona que fa de cap de comunicació o de recursos humans i ja es pensen que hi ha moltes dones. Ara estic parlant en general, però és cert que el poc talent femení que arriba molt alt ha hagut de fer moltíssimes piruetes. Ha hagut de passar per molts rols dins de l’empresa, o bé entrar-hi des de fora per tenir un càrrec de més responsabilitat. No només has de ser boníssima per dur l’empresa: a vegades, t’has d’empassar frases o converses que no venen al cas. També hi ha molts homes que no estan preparats per cercar una dona que pugui fer la mateixa feina que ells. Això no només passa a les empreses tecnològiques, sinó també a moltíssimes institucions.



Ha estat cofundadora de diverses ONG que donen suport a la dona en el món laboral, com ara Women in Localization, STEMentors o Women in Technology. Quins aspectes s’hi treballen?


Sempre he pensat que les eines que he après al món laboral es podien emprar a les ONG. N’he iniciades cinc i n’he participat en unes quantes més. Sempre he intentat ajudar-les a passar de ser una entitat petita a tenir ressò al món. Si una cosa es necessita a Califòrnia, segurament també es necessita a Budapest. L’objectiu és sempre que la dona tingui més oportunitats, si ella ho vol.



Com veu les empreses tecnològiques a Catalunya?


És una pregunta molt gran! Veig moltíssim potencial a Catalunya! He estudiat unes quantes empreses, especialment en aquests tres últims anys, i hi veig molta innovació. Tenim moltíssimes universitàries preparades per entrar-hi. Em sembla que, amb la digitalització de tantes empreses, els empresaris catalans poden aprendre moltíssim d’altres models d’arreu del món. Les empreses catalanes tenen el clima, el talent, l’esperit, la innovació... El que hi manca, potser, és que hem de ser més atrevits, no tenir por. Evidentment, s’ha de pensar en tants ingredients perquè una empresa vagi bé que ara no podria dir una cosa en concret. Potser, que l’equip que t’envolta sigui com un equip d’esports, anar tots a una.



Quin ha estat l’impacte que hi ha tingut la pandèmia?


Ha estat brutal. N’estem totes i tots molt cansats, em sembla. Al començament, tots els països, els mitjans de comunicació, els polítics i els executius ens vam espantar. Tot era nou per a nosaltres. Si estàs a càrrec de milers de persones, has passat molta ansietat per no prendre les decisions equivocades i no empitjorar-ne les condicions [laborals]. Als Estats Units, encara estem treballant des de casa, amb els nens que tornen de l’escola a la una o a les tres de la tarda, tot i que tu acabes les reunions molt més tard. Em sembla que és per això que està canviant moltíssim el treballador del futur. Ara mateix, hi ha molts nòmades: gent que treballa des d’altres indrets que no són els habituals. Si has de treballar des de casa, per què no des de la platja? El caps de les empreses estan estudiant com tornar a treballar en equip presencialment. Als Estats Units, per cert, ara ja ens estan dient que ens vacunaran una tercera vegada. És un malson, però hem de continuar.



El teletreball ha anat lligat a la transformació digital de moltes empreses. S’hi estan fent els deures?


Una altra pregunta molt gran! Depèn de l’empresa, però qualsevol companyia que vulgui créixer ha de tenir un cap o un grup de transformació digital, perquè ens empassem o heretem processos molt antics que sempre s’han d’anar revisant. La transformació digital pot significar fer un repàs de tecnologia o de les estratègies de tot el contingut de l’empresa, o bé una revisió constant dels processos en línia per ajudar les clientes o els clients. També pot implicar que l’empresa faci servir la intel·ligència artificial per resoldre problemes o evitar-ne d’altres. És tota una orquestra, i s’ha de planificar com qualsevol altre tema que les empreses en creixement han de tenir com a prioritat.



Parlant de la intel·ligència artificial, considera que, juntament amb el Big Data, s’està aprofitant prou?


Un altre trencaclosques! Això no ho puc contestar, no ho sé qui hi està treballant molt o poc. les empreses de la llista Fortune 500 ho tenen com a prioritat, això sí que ho sé! Totes les empreses mitjanes o grans ja tenen bases de dates, i espero que les tinguin segures, i que les clientes i els clients tinguin la tranquil·litat de saber que els seus noms i la seva informació estan ben protegits. Aquestes dades, que s’han d’anar captant cada cop més, son les que ajuden les empreses a invertir en prioritats. Un cop que es coneixen les prioritats, aquestes poden aplicar-se en processos operatius repetitius.



Quina importància té per a les empreses la seguretat de les seves dades?


Hauria de ser una de les prioritats. [Un mal ús] pot treure una empresa del joc comercial, pot esdevenir un escàndol, etc.



Com poden contribuir els processos esmentats al creixement empresarial?


A arribar al mercat abans que el competidor, per exemple, o a entendre quins productes no s’estan venent bé, quins clients estan a punt de marxar, quines parts dels processos necessiten una transformació... Tenen milers d’aplicacions.



Finalment, quin consell donaria als directius que vulguin impulsar el seu negoci i fer-lo créixer als mercats internacionals?


Que cerquin una bona globalitzadora que els formi el millor equip d’estratègia i els faci un llistat de tota l’orquestra que es necessitaria. Això, o que es llegeixin Truly Global. Ara necessitaria moltes pàgines!

• eix professional



Compartir a linkedin
Compartir a Facebook
Enviar per correu electrònic